Hivern

MÚSIC DE PORRÓ

De temps ençà que sempre he volgut fer algun cocktail, que no només fossin sabors molt nostres sinó que també el format fos molt català. La Ratafia sempre ha estat per a mi un compte pendent, tots els intents per incloure-la en un còctel, havien estat fallits, sigui pel seu sabor fort i particular, o perquè començava a fer proves provant la Ratafia, i així no es pot començar a treballar !!!
Aquest és dels primers cocktails que vaig crear per la meva última carta de còctels que he fet, el Jardí de Can Marc a Begur, i que aquests propers dies us aniré posant aquí.
Va ser d’aquells cocktails que sorgeixen sols i que provenen quasi d’un error o que no et proposes fer de forma ordenada.
Va ser una setmana o deu dies que em vaig voler tancar a manera d’ermità, per provocar forçosament a la creativitat a sortir a la superfície.
Estava imaginant mescles i macerats, ordenant els apunts de nits d’insomni i moments d’inspiració o follia descontrolada. Quan vaig necessitar: Una copa !!!
Els que em coneixeu sabeu que sóc un Bartender força estrany i quasi abstemi (tranquils, he dit QUASI) o sigui que lo de la copa era encara més dramàtic necessitar-la. Va ser llavors que vaig obrir la immensa despensa que tenim a casa, que sigui perquè jo consumeixo poc o que Ms Bites s’ha passat més temps embarassada que una altre cosa (perquè segur que ella sola ja l’hagués buidat al més vell estil Irish). Tinc la sort que ho tinc moltes ampolles a triar. Llavors vaig veure la Ratafia dels Raiers del sogre, me l’anava a veure sola quan vaig pensar en fer una petita mescla, amb el que tenia més a mà: Moscatell, els amics de la NUT gin, Amaretto… I en va sortir això:

IMG_0441-0.JPG

Aquesta va ser l’esbós de la recepta que seria després la definitiva i retocada :

3cl Ratafia del Raiers
4cl Moscatell Espelt
4cl Ginebra NUT
2cl licor avellana xecna

Ho posem tot en un got mesclador i refredem, i ho servirem tot dins un porró petit, en una safata plena de gel pilé. Decorem amb unes flors i ho podem acompanyar amb uns fruïts secs garrapinyats.

 

El porró el podeu conseguir a Fills Batlle, a Girona, fabriquen porrons de souvenir desde fa decades. Dieu que aneu de part del bartender del porró… Molt bona gent.

Amb aquest cocktail vaig voler crear una interpretació líquida d’aquell postre que quan era petit i els meus pares es prenien, no entenia com agradava tant. És quan et vas fent gran i notes les combinacions de les pances, figues, atmetlles i anous que he volgut transmetre aquí. Pels més agoserats podeu posar-hi una mica de melmelada de figues de Can Bech, però aneu en compte que endolça molt i el cocktail ja és per sí, força dolç.
A disfrutar del cocktail, i a veure si enganyem a la Ms Bites perquè ens faci quelcom garrapinyat !!!

Mr Cocktails

 

Eiiiiiiiiiiiiiiii, mossaaaaaa !!!! Ms Bites, deixa les ampolles de la despensa !!!

Anuncis

Avui una de formatge: Camembert al forn amb en Jean Luc Figueras

Porta Jean Luc FiguerasMolts de vosaltres no ho sabeu, però també sóc afinador de formatges. Vaig tenir la sort de desenvolupar aquestes funcions durant molts anys a restaurants de renom de Barcelona, com l’antic restaurant Reno i al restaurant Jean Luc Figueras, que feia 10 anys que tenia l’estrella Michelín. Va ser en aquest últim i amb ell que vaig aprendre aquesta senzilla però deliciosa recepta. Abans de passar a la recepta, dir-vos que segurament en Jean, bé, millor dit en Joan (com ell volia que li diguéssim), ha estat un dels millor “Jefes” que he tingut. I no només pels plats que li he vist crear, o els pans que amassava personalment cada matí al costat de la partida de pastisseria… Sala Jean Luc FiguerasAlguns els congelava i entre els treballadors sortejàvem a qui li tocava un “xusco” aquella setmana (Sempre he pensat que ell ja ho sabia i que per això en feia més, sobretot de pommodoro). Doncs això…, no només per això, sinó perquè a més de ser un geni a la cuina i el mestre de molts cuiners (alguns ho reconeixen, altres no) té una qualitat humana fora del comú en aquesta indústria de l’alta gastronomia, on tot era o és competició i màxima exigència. Jo em feia càrrec dels formatges, com ja us he dit, Havia de mirar que el meu carro de Restaurant Renoformatges estigués sempre en les millors condicions possibles, i no era feina fàcil amb més de 30 referències setmanals. Em feia càrrec de la compra i manteniment d’ells com si d’uns fills es tractés, i alguns els feia jo, com ara el tupí amb les miques que em sobràven (aquesta recepta la deixo per un altre dia).
El que us deia, m’havia d’encarregar de comprar els formatges setmanalment, i em vaig adonar que el Camembert volava d’una forma sorprenent, fins-i-tot algunes vegades es volatilitzava de tal forma que només hi sentia l’olor de passada. Ja tenia la mosca darrera l’orella i investigats tots els meus companys i res… Fins que una tarda que em tocava fer guàrdia (és quan fas torn seguit, i et Jean Luc Figuerastoca planxar les taules, la mise en place de coberts i copes, etc…) Sento en Joan (Jean Luc) que des del el seu despatx de dalt la cuina, em crida tot dient: -Damià !!! Porta’m un Camembert !!! Siusplau !!!! (amb aquella veu seua trencada, amb un català afrancesat tant potent) Se’m van obrir els ulls com a plats, era ell !!! Vaig agafar el Camembert i li vaig portar a la cuina, ell ja m’esperava amb una ampolla de vi blanc per la meitat, i va començar la recepta:

Agafeu un Camembert que tingui les tapes de “fusta” i que estigui sencer, ja que n’hi ha que ja estan porcionats i no ens servirà. La marca Président, és un pèl comercial, però no està malament. Penseu que quan millor sigui el formatge millor us sortirà el resultat final. Nosaltres al Jean Luc teniem un proveïdor que ens el portava, i tenia una botiga/restaurant brutal a la Boqueria: “Au port de la lune” ell es diu Gui. “Dieu que aneu de part meua (l’afinador del Jean Luc Figueras) i segur que us tractarà bé, encara que ell és bastant seriot i malcarat, es molt especial anar a parar al seu restaurant”.

images-9

IMG_5693

Treieu el formatge de dins i el desemboliqueu del paper plastificat amb què vindrà. Ara que el recipient on venia està lliure, el forrem de paper d’alumini, i hi tornem a posar el camembert amb cura de que entri bé.

vinetUna vegada ja el tenim dins, li fem un forat conoïdal amb un ganivet, i en traiem la “tapa”,reservant-la per a després. i posem vi blanc al forat que ens hi quedarà. (el vi blanc “Terra” no està gens malament pel preu que val, i per cuinar va de perles)

Tornem a posar la “tapa” del Camembert,i encara que ens vessi una mica, no passa res perquè ja ens va bé que impregni la “pell”.

IMG_5695

Hi afegim per sobre l’all i julivert que haurem tallat abans i ja el tenim llest per anar al forn, a uns 180 graus entre 15 i 20 minutets. (per sobre el Camembert, com a llicència meua, o de receptes que es fan per França, també hi podeu posar fruïts secs, pommodoro, herbes diferents, cansalada…)

Després ja el tindreu llest (podeu mirar de punxar amb un escuradents, la seua consistència, i si veieu que sembla que per dins està desfet ja el podeu treure. El més important és que s’ha de menjar mentres estigui calent, i hi podem afegir tipus de torrades de diferents pans, i cruixents o bastonets. Al Bellsolà

IMG_5742

(ho sento, Barna, però només n’hi ha a Girona) hi fan un pa amb pipes, avellanes i orellanes, que segur que caurà la pròxima vegada que el fem a casa. I es menja tot “trencant” el formatge amb la torrada i agafant un tros de pell.

D’ençà d’aquella tarda fent “guàrdia” al restaurant d’en Jean Luc, em vaig endur una bona recepta per fer a casa, igual que les bones tardes que passava escoltant les seues pràctiques de guitarra espanyola, o els frankfurts que ens havíem menjat del costat del bar Ritz del carrer Santa Teresa . Sincerament aquells dos anys que hi vaig passar em van ajudar molt com a professional, i hi vaig aprendre moltes coses, com ara que l’èxit o reconeixement culinari, en aquest cas d’un geni, no anava discutit amb una qualitat humana excel·lent !! Merci Joan, per totes les coses que sense saber em vas ensenyar, tu i el teu restaurant !! De les que sempre t’estaré agraït, i potser mai t’ho havia dit !!!

images-8

Jean Luc FiguerasApa doncs, a disfrutar !!!

Salut.

Mr Cocktails

Caipirinha Catalana de Raïm i Cava & Paté de formatge blau amb meló

Aquest és un intent de catalanitzar una mica el tant cèlebre cocktail brasileny de la Caipirinha, molts catalans van marxar cap allà en temps de opressió cultural i política. Llavors aquest cocktail segur que no està molt lluny de la realitat !!!Caipirinha de raïm

Ingredients:
Raïm Moscatell
Sucre Blanc
Moscatell
Cava Brut o Brut nature
Gel pilé o trossejat
Metodologia:
Farem servir un vas “on the rocks” o vas baix per fer aquest cocktail i el farem en el mateix vas.
Posem entre 5 o 6 grans de raïm, segons la mida del raïm i la grandària del vas.
Afegim una culleradeta de sucre Blanc (o es pot ometre si no el volem tant dolç)
Matxuquem el sucre i el raïm, traient tot el suc possible.
Afegim el moscatell (un dit horitzontal), segons el vas.
Remenem bé amb la cullera perquè es dissolgui el sucre que hi hem posat.
Afegim finalment el gel pilé.
Completem amb el Cava Brut.
Podem decorar amb uns grans de raïm negres i blancs, petits.

Maridatge:
El maridatge proposat és una torradeta de paté de formatge blau i meló. Us explico, que és més fàcil del que sembla. La idea és fer un paté amb “dauets” de meló i el formatge blau (formatge tipus Blau d’Osona o Llavina). Tallem els “dauets” ben petits, que sacarem entre paper absorbent. En un bol incorporem el formatge amb els “dauets” i presentem sobre la torrada. Ens agrada el contrast de sabors, és fàcil de fer i és ben bo. A gaudir colla!

Vi Calent i Fruits Secs Especiats

IMG_9448 - Versió2Un vi típic de la Vall d’Aran i dels Pirineus. A molts llocs d’Europa- Incloent Andorra, i Alemania amb el gluhwein_ hi ha la tradició de beure aquest vi per Nadal. A Provença, el vin cuit (cuèch, en provençal) se serveix en el Gros Sopar de Nadal, al costat dels dotze o tretze dessèrts (postres). Variants d’aquest vi, als Països Catalans i a Gascunya, s’anomenen vin blanc, amb un mot medieval, o vi bullit. Arnau de Vilanova en parla, i el considera medicinal. Una cançó tradicional del Llenguadoc fa:
!  ! ! Ço de maire Antonia,
!  ! ! I a de bon vin blanc, filheta !

(A ca la mare Antònia / hi ha bon vin blanc, noieta !) !!

Ingredients:
Pells de Cítrics (llimona, taronja, llima, aranja)
Un parell d’estrelles d’anís, 4 llavors de cardamom previament trencades, tres o quatre trocets d’escorça de canyella.
Un rajolí de Cointreau
El suc d’una taronja
Una ampolla de vi negre de l’Empordà
Dues cullerades de sucre blanc i una mica de mel

Metodología:
En una olla hi posem el vi negre al complet
Afegim les pells dels cítrics, les espècies, el Cointreau i ho portem a bullir, una vegada comenci a bullir hi afegim el sucre i la mel, així se’ns desfarà més facilment.

Hem de vigilar que l’escuma no ens sorprengui, perquè sinó la liarem a la cuina.

Una vegada hagi bullit una estona ( entre 5 i 10 minuts ) el deixem reposar una estona perquè s’assentin tots els aromes, ho colem i ja ho tenim preparat per a escalfar després. SEMPRE en una OLLA i mai al microones !!!

Maridatge
Uns deliciosos fruits secs especiats preparats a casa en menys de deu minuts!
Adquirim nous de macadamia, avellanes, anous i festucs. Les volem torrar lleugerament en una paella tot afegint un parell de pessics de sal. Quan hagin agafat color, hi sumem una cullereta de pebre de caiena, paprika, i els saltem. Amb la calor els fruits secs deixen anar els seus olis naturals i eleva el seu sabor. Per a finalitzar, hi afegim unes fulles de romani. Un parell de salts mes i llestos.

Ens podeu escoltar aqui

GASTROPINDOLA_BITES___COCKTELS-converted

IMG_4893