Maridatge

MÚSIC DE PORRÓ

De temps ençà que sempre he volgut fer algun cocktail, que no només fossin sabors molt nostres sinó que també el format fos molt català. La Ratafia sempre ha estat per a mi un compte pendent, tots els intents per incloure-la en un còctel, havien estat fallits, sigui pel seu sabor fort i particular, o perquè començava a fer proves provant la Ratafia, i així no es pot començar a treballar !!!
Aquest és dels primers cocktails que vaig crear per la meva última carta de còctels que he fet, el Jardí de Can Marc a Begur, i que aquests propers dies us aniré posant aquí.
Va ser d’aquells cocktails que sorgeixen sols i que provenen quasi d’un error o que no et proposes fer de forma ordenada.
Va ser una setmana o deu dies que em vaig voler tancar a manera d’ermità, per provocar forçosament a la creativitat a sortir a la superfície.
Estava imaginant mescles i macerats, ordenant els apunts de nits d’insomni i moments d’inspiració o follia descontrolada. Quan vaig necessitar: Una copa !!!
Els que em coneixeu sabeu que sóc un Bartender força estrany i quasi abstemi (tranquils, he dit QUASI) o sigui que lo de la copa era encara més dramàtic necessitar-la. Va ser llavors que vaig obrir la immensa despensa que tenim a casa, que sigui perquè jo consumeixo poc o que Ms Bites s’ha passat més temps embarassada que una altre cosa (perquè segur que ella sola ja l’hagués buidat al més vell estil Irish). Tinc la sort que ho tinc moltes ampolles a triar. Llavors vaig veure la Ratafia dels Raiers del sogre, me l’anava a veure sola quan vaig pensar en fer una petita mescla, amb el que tenia més a mà: Moscatell, els amics de la NUT gin, Amaretto… I en va sortir això:

IMG_0441-0.JPG

Aquesta va ser l’esbós de la recepta que seria després la definitiva i retocada :

3cl Ratafia del Raiers
4cl Moscatell Espelt
4cl Ginebra NUT
2cl licor avellana xecna

Ho posem tot en un got mesclador i refredem, i ho servirem tot dins un porró petit, en una safata plena de gel pilé. Decorem amb unes flors i ho podem acompanyar amb uns fruïts secs garrapinyats.

 

El porró el podeu conseguir a Fills Batlle, a Girona, fabriquen porrons de souvenir desde fa decades. Dieu que aneu de part del bartender del porró… Molt bona gent.

Amb aquest cocktail vaig voler crear una interpretació líquida d’aquell postre que quan era petit i els meus pares es prenien, no entenia com agradava tant. És quan et vas fent gran i notes les combinacions de les pances, figues, atmetlles i anous que he volgut transmetre aquí. Pels més agoserats podeu posar-hi una mica de melmelada de figues de Can Bech, però aneu en compte que endolça molt i el cocktail ja és per sí, força dolç.
A disfrutar del cocktail, i a veure si enganyem a la Ms Bites perquè ens faci quelcom garrapinyat !!!

Mr Cocktails

 

Eiiiiiiiiiiiiiiii, mossaaaaaa !!!! Ms Bites, deixa les ampolles de la despensa !!!

Anuncis

Vodka Sour de Pastanaga amb confitura Can Bech

IMG_5193Aquesta vegada, Ms Bites m’ho ha posat un pèl difícil a l’hora de fer el maridatge, amb els seus mini carrot cake. Però finalment m’en he en sortit, buscant un maridatge per afinitat. Quan pensava en pastanaga, no sé perquè em venia al cap el Vodka, segurament perquè moltes vegades aquest destil·lat usa vegetals en la seva elaboració com ara els raves, patates, etc.
Així que com ara un Bugs Bunny celebrant el final de la llei seca, interesant l’orígen d’aquest personatge) aquí va la recepta:

Ingredients

6cl de Vodka (en aquest cas, Vodka Silesia, un descobriment molt gratificant i gustós)
4cl de suc de pastanaga
4cl suc de llimona
2cl suc de taronja
1cl d’almívar de pastanaga (serà l’almívar que aprofitarem de la recepta de Ms Bites)
2 culleradetes de cafè, de confitura de pastanaga de Can Bech
Una pastanaga petita
Gel pilé o trossejat

Metodologia:

Agafem una american blender (batedora americana), o si no en tenim, podem fer servir la termomix o una batedora de braç, vigilant aquest últim de la consistència del gel que podria fer que s’ens trenqués l’utensili, ja que molts d’ells no estan <bugspreparats per aquests menesters. Mireu que no hi posi ACME 😉 que sempre fallen!!!. La millor opció és la batedora americana de got de vidre o la termomix.
Hi posem una pastanaga petita o la meitat d’una gran (els que no us agradi trobar-hi trossets, no li poseu), afegim el vodka, el suc de llimona i taronja, l’almívar de pastanaga de Ms Bites, la confitura de Can Bech, el gel pilé a gust (quan més en poseu més textura de granissat i més aigualit sortirà), POSEM LA TAPA !!! i ja podeu posar ON BRRRRRRRRRRRRRRRR BRRRRRRRRRRRRRR BRRRRRRRRRR !!! La confitura de Can Bech us donarà un toc molt bo al cocktail, i no és excesivament dolça, per això lo del almívar de pastanaga. Si hi voleu una textura més conjuntada hi podeu afegir una mica de clara d’ou, que us donarà una sensació més densa.

Ja teniu preparat el cocktail !!!

Ho posem en una copa xula, en aquest cas han estat els amics Ma Àngels i Joan de SOMNIS que ens han deixat una de les copes precioses que tenen a la seva botiga (C/Mercaders núm. 6, Girona) i per decorar hi poseu una pastanaga “baby” si en trobeu o com jo, un tros de pastanaga a mode d’stick comestible.

Maridatge

La fantàstica recepta de Ms Bites !!!

i només em queda dir:

That’s all folks !!!

Carrot Cake amb Confitura de Pastanaga Can Bech i Pela de Pastanaga Confitada

20140219-234914.jpg

Mig dolç, mig especiat, mig salat, mig suau… Els sabors d’un carrot cake ténen un gran públic, i és sincerament, un dels meus preferits. Tot i així, sempre he pensat que hi ha d’haver alguna manera de potenciar el sabor de pastanaga, que acaba dominat per les espècies i crema de formatge molt sovint. Llavors vaig veure que Can Bech fan una confitura de pastanga IUPI! (balla i canta). Vaig decidir que faria un pastisset, el tallaria horitzontal, untaria amb la confitura i tornaria a tapar.

Al nostre parer, la confitura de pastanaga de Can Bech @canbech és suau en l’aspecte de que no té un fortíssim sabor a pastanaga. Gràcies a aquest suau, trobo que és fàcil poder-la incorporar a diferents plats i preparacions, salats i dolços: per exemple, amb un iogur grec i fruits secs, en una crema de carbassa i patata, amb formatges, en un sandvitx, per acompanyar carns, farcir pastissos, fer gelatines, mousses…

20140219-235403.jpg

Carrot Cake
24 unitats (donarà més o menys unitats depenent del tamany dels motlles a utilitzar).
Forn a 175-180C – 10-15 minuts (o fins cuits)

Ingredients
170gr de farina comú
200gr de sucre blanc
1 cullereta de cafè petita de Royal
1 cullereta de cafè petita de bicarbonat de cuina
1 cullereta de cafè petita de sal comú
1 cullera de postre de canyella en pols
1 cullera de postre de gingebre en pols
1 cullera de postre de pebra de Jamaica
1 cullera de postre de nou moscada en pols
3 ous
160ml d’oli de girasol
5 pastanagues mitjanes, de cultiu orgànic, ecològic, que vinguin amb les seves cues verdes arrissadetes!
75gr d’anous
Opcional – pinya, panses.
1 pastanaga extra
1 got de sucre
1 got d’aigua

Crema de Formatge

Ingredients
300gr-400gr de formatge crema
40-50gr de mantega sense sal
1 cullera de postre de pasta de vainilla SOSA
sucre llustre (glace) al gust

Procediment
1. En un bol, barreja bé amb un batedor de mà els ingredients secs, fins que tot estiguiabsolutament tot homogèni.

20140219-235214.jpg

2. Afegeix els ous i l’oli de girasol i bat només fins que estigui incorporat – IMPORTANT! Heu sentit i llegit mai allò de no batre en excès les masses? Com més batem més possibilitats tenim de tenir un resultat final dens, poc esponjós, amb túnels i a sobre poc atractiu!.

3. Pelem i ratllem les pastanagues. AVISO! És una pallissa PERÒ aneu al Youtube i poseu The Eye of The Tiger. Funciona. Jo ratllo les pastanagues gruixudes. Els forats petits del ratllador fan més líquid i ens poden humitejar massa la massa ( 😛 ). Afegim anous i els extres desitjats. Incorporem amb l’ajuda d’una espàtula, sense batre, només homogeneïtzant la massa.

4. Preparem els motlles, omplim 3/4 i allisem la superfície si cal. Un cop cuits, deixem refredar completament sobre una reixa en una zona preferiblement ventilada.

5. Un cop totalment freds, els donem 1 hora de nevera (o si aneu just@s de temps 10 minuts de congelador) i els tallem horitzontals. Untem amb la confitura, afegim un pèl de sal (un toc de res, un polssím, una bufada de pols de fades) i tapem. Reservem.

6. Per a fer la crema de formatge, ens cal tenir la mantega tova. Amb això vull dir que si premèm la mantega amb un dit, s’hi enfonsarà una mica. El formtage crema, cal NO tenir-lo fred de nevera, però ens convé que estigui un pèl més fred que la mantega. Why?? Doncs, la mantega es fa servir per a les qualitats de greix que té: amb els canvis de temperatura canvia la textura, a l’entrar en contacte amb el formatge crema un pèl més fred, la mantega fa que “el tot” endureixi i ens permèt la textura per escudillar/farcir/decorar. Si és a mà, amb batedora manual. Si és amb batedora elèctrica, velocitats suaus. Primer treballem la mantega per homogeneïtzar i suavitzar-la. Ara la vainilla. Poc a poc afegirem el formatge crema i alternant amb el sucre llustre, fins al punt de dolçor desitjat. Queda massa dèns? Pots corregir amb una llet o aigua PERÒ NO FRED de nevera.

7. Posem la crema dins una màniga amb la boquilla desitjada i a fer volar la imaginació. Decorem i reservem. També es pot decorar utilitzant el dors d’una cullera, ganivet d’untar, espàtula.

8. I aquella pastanaga i gots amb aigua i sucre? Piscolabis? Tapeo?? NO! Pelem la pastanaga i amb el mateix pelador, fem unes tires, que quedaràn ben finetes (cura amb els dits). Reservem. Portem l’aigua i sucre a bullir (les peles s’han de poder submergir, si cal afegiu més aigua i sucre). Bàsicament volem donar una cocció curta (30seg – 1minut) a les peles de la pastanaga dins d’un almíbar. El resultat és espectacular, i quan refredin, decorem el nostre pastís.

20140219-235316.jpg

A gaudir! Però el que més m’agrada és compartir i convidar… Bon profit!


Love,
Mrs. Bites.

Avui una de formatge: Camembert al forn amb en Jean Luc Figueras

Porta Jean Luc FiguerasMolts de vosaltres no ho sabeu, però també sóc afinador de formatges. Vaig tenir la sort de desenvolupar aquestes funcions durant molts anys a restaurants de renom de Barcelona, com l’antic restaurant Reno i al restaurant Jean Luc Figueras, que feia 10 anys que tenia l’estrella Michelín. Va ser en aquest últim i amb ell que vaig aprendre aquesta senzilla però deliciosa recepta. Abans de passar a la recepta, dir-vos que segurament en Jean, bé, millor dit en Joan (com ell volia que li diguéssim), ha estat un dels millor “Jefes” que he tingut. I no només pels plats que li he vist crear, o els pans que amassava personalment cada matí al costat de la partida de pastisseria… Sala Jean Luc FiguerasAlguns els congelava i entre els treballadors sortejàvem a qui li tocava un “xusco” aquella setmana (Sempre he pensat que ell ja ho sabia i que per això en feia més, sobretot de pommodoro). Doncs això…, no només per això, sinó perquè a més de ser un geni a la cuina i el mestre de molts cuiners (alguns ho reconeixen, altres no) té una qualitat humana fora del comú en aquesta indústria de l’alta gastronomia, on tot era o és competició i màxima exigència. Jo em feia càrrec dels formatges, com ja us he dit, Havia de mirar que el meu carro de Restaurant Renoformatges estigués sempre en les millors condicions possibles, i no era feina fàcil amb més de 30 referències setmanals. Em feia càrrec de la compra i manteniment d’ells com si d’uns fills es tractés, i alguns els feia jo, com ara el tupí amb les miques que em sobràven (aquesta recepta la deixo per un altre dia).
El que us deia, m’havia d’encarregar de comprar els formatges setmanalment, i em vaig adonar que el Camembert volava d’una forma sorprenent, fins-i-tot algunes vegades es volatilitzava de tal forma que només hi sentia l’olor de passada. Ja tenia la mosca darrera l’orella i investigats tots els meus companys i res… Fins que una tarda que em tocava fer guàrdia (és quan fas torn seguit, i et Jean Luc Figuerastoca planxar les taules, la mise en place de coberts i copes, etc…) Sento en Joan (Jean Luc) que des del el seu despatx de dalt la cuina, em crida tot dient: -Damià !!! Porta’m un Camembert !!! Siusplau !!!! (amb aquella veu seua trencada, amb un català afrancesat tant potent) Se’m van obrir els ulls com a plats, era ell !!! Vaig agafar el Camembert i li vaig portar a la cuina, ell ja m’esperava amb una ampolla de vi blanc per la meitat, i va començar la recepta:

Agafeu un Camembert que tingui les tapes de “fusta” i que estigui sencer, ja que n’hi ha que ja estan porcionats i no ens servirà. La marca Président, és un pèl comercial, però no està malament. Penseu que quan millor sigui el formatge millor us sortirà el resultat final. Nosaltres al Jean Luc teniem un proveïdor que ens el portava, i tenia una botiga/restaurant brutal a la Boqueria: “Au port de la lune” ell es diu Gui. “Dieu que aneu de part meua (l’afinador del Jean Luc Figueras) i segur que us tractarà bé, encara que ell és bastant seriot i malcarat, es molt especial anar a parar al seu restaurant”.

images-9

IMG_5693

Treieu el formatge de dins i el desemboliqueu del paper plastificat amb què vindrà. Ara que el recipient on venia està lliure, el forrem de paper d’alumini, i hi tornem a posar el camembert amb cura de que entri bé.

vinetUna vegada ja el tenim dins, li fem un forat conoïdal amb un ganivet, i en traiem la “tapa”,reservant-la per a després. i posem vi blanc al forat que ens hi quedarà. (el vi blanc “Terra” no està gens malament pel preu que val, i per cuinar va de perles)

Tornem a posar la “tapa” del Camembert,i encara que ens vessi una mica, no passa res perquè ja ens va bé que impregni la “pell”.

IMG_5695

Hi afegim per sobre l’all i julivert que haurem tallat abans i ja el tenim llest per anar al forn, a uns 180 graus entre 15 i 20 minutets. (per sobre el Camembert, com a llicència meua, o de receptes que es fan per França, també hi podeu posar fruïts secs, pommodoro, herbes diferents, cansalada…)

Després ja el tindreu llest (podeu mirar de punxar amb un escuradents, la seua consistència, i si veieu que sembla que per dins està desfet ja el podeu treure. El més important és que s’ha de menjar mentres estigui calent, i hi podem afegir tipus de torrades de diferents pans, i cruixents o bastonets. Al Bellsolà

IMG_5742

(ho sento, Barna, però només n’hi ha a Girona) hi fan un pa amb pipes, avellanes i orellanes, que segur que caurà la pròxima vegada que el fem a casa. I es menja tot “trencant” el formatge amb la torrada i agafant un tros de pell.

D’ençà d’aquella tarda fent “guàrdia” al restaurant d’en Jean Luc, em vaig endur una bona recepta per fer a casa, igual que les bones tardes que passava escoltant les seues pràctiques de guitarra espanyola, o els frankfurts que ens havíem menjat del costat del bar Ritz del carrer Santa Teresa . Sincerament aquells dos anys que hi vaig passar em van ajudar molt com a professional, i hi vaig aprendre moltes coses, com ara que l’èxit o reconeixement culinari, en aquest cas d’un geni, no anava discutit amb una qualitat humana excel·lent !! Merci Joan, per totes les coses que sense saber em vas ensenyar, tu i el teu restaurant !! De les que sempre t’estaré agraït, i potser mai t’ho havia dit !!!

images-8

Jean Luc FiguerasApa doncs, a disfrutar !!!

Salut.

Mr Cocktails