Imatges

Carrot Cake amb Confitura de Pastanaga Can Bech i Pela de Pastanaga Confitada

20140219-234914.jpg

Mig dolç, mig especiat, mig salat, mig suau… Els sabors d’un carrot cake ténen un gran públic, i és sincerament, un dels meus preferits. Tot i així, sempre he pensat que hi ha d’haver alguna manera de potenciar el sabor de pastanaga, que acaba dominat per les espècies i crema de formatge molt sovint. Llavors vaig veure que Can Bech fan una confitura de pastanga IUPI! (balla i canta). Vaig decidir que faria un pastisset, el tallaria horitzontal, untaria amb la confitura i tornaria a tapar.

Al nostre parer, la confitura de pastanaga de Can Bech @canbech és suau en l’aspecte de que no té un fortíssim sabor a pastanaga. Gràcies a aquest suau, trobo que és fàcil poder-la incorporar a diferents plats i preparacions, salats i dolços: per exemple, amb un iogur grec i fruits secs, en una crema de carbassa i patata, amb formatges, en un sandvitx, per acompanyar carns, farcir pastissos, fer gelatines, mousses…

20140219-235403.jpg

Carrot Cake
24 unitats (donarà més o menys unitats depenent del tamany dels motlles a utilitzar).
Forn a 175-180C – 10-15 minuts (o fins cuits)

Ingredients
170gr de farina comú
200gr de sucre blanc
1 cullereta de cafè petita de Royal
1 cullereta de cafè petita de bicarbonat de cuina
1 cullereta de cafè petita de sal comú
1 cullera de postre de canyella en pols
1 cullera de postre de gingebre en pols
1 cullera de postre de pebra de Jamaica
1 cullera de postre de nou moscada en pols
3 ous
160ml d’oli de girasol
5 pastanagues mitjanes, de cultiu orgànic, ecològic, que vinguin amb les seves cues verdes arrissadetes!
75gr d’anous
Opcional – pinya, panses.
1 pastanaga extra
1 got de sucre
1 got d’aigua

Crema de Formatge

Ingredients
300gr-400gr de formatge crema
40-50gr de mantega sense sal
1 cullera de postre de pasta de vainilla SOSA
sucre llustre (glace) al gust

Procediment
1. En un bol, barreja bé amb un batedor de mà els ingredients secs, fins que tot estiguiabsolutament tot homogèni.

20140219-235214.jpg

2. Afegeix els ous i l’oli de girasol i bat només fins que estigui incorporat – IMPORTANT! Heu sentit i llegit mai allò de no batre en excès les masses? Com més batem més possibilitats tenim de tenir un resultat final dens, poc esponjós, amb túnels i a sobre poc atractiu!.

3. Pelem i ratllem les pastanagues. AVISO! És una pallissa PERÒ aneu al Youtube i poseu The Eye of The Tiger. Funciona. Jo ratllo les pastanagues gruixudes. Els forats petits del ratllador fan més líquid i ens poden humitejar massa la massa ( 😛 ). Afegim anous i els extres desitjats. Incorporem amb l’ajuda d’una espàtula, sense batre, només homogeneïtzant la massa.

4. Preparem els motlles, omplim 3/4 i allisem la superfície si cal. Un cop cuits, deixem refredar completament sobre una reixa en una zona preferiblement ventilada.

5. Un cop totalment freds, els donem 1 hora de nevera (o si aneu just@s de temps 10 minuts de congelador) i els tallem horitzontals. Untem amb la confitura, afegim un pèl de sal (un toc de res, un polssím, una bufada de pols de fades) i tapem. Reservem.

6. Per a fer la crema de formatge, ens cal tenir la mantega tova. Amb això vull dir que si premèm la mantega amb un dit, s’hi enfonsarà una mica. El formtage crema, cal NO tenir-lo fred de nevera, però ens convé que estigui un pèl més fred que la mantega. Why?? Doncs, la mantega es fa servir per a les qualitats de greix que té: amb els canvis de temperatura canvia la textura, a l’entrar en contacte amb el formatge crema un pèl més fred, la mantega fa que “el tot” endureixi i ens permèt la textura per escudillar/farcir/decorar. Si és a mà, amb batedora manual. Si és amb batedora elèctrica, velocitats suaus. Primer treballem la mantega per homogeneïtzar i suavitzar-la. Ara la vainilla. Poc a poc afegirem el formatge crema i alternant amb el sucre llustre, fins al punt de dolçor desitjat. Queda massa dèns? Pots corregir amb una llet o aigua PERÒ NO FRED de nevera.

7. Posem la crema dins una màniga amb la boquilla desitjada i a fer volar la imaginació. Decorem i reservem. També es pot decorar utilitzant el dors d’una cullera, ganivet d’untar, espàtula.

8. I aquella pastanaga i gots amb aigua i sucre? Piscolabis? Tapeo?? NO! Pelem la pastanaga i amb el mateix pelador, fem unes tires, que quedaràn ben finetes (cura amb els dits). Reservem. Portem l’aigua i sucre a bullir (les peles s’han de poder submergir, si cal afegiu més aigua i sucre). Bàsicament volem donar una cocció curta (30seg – 1minut) a les peles de la pastanaga dins d’un almíbar. El resultat és espectacular, i quan refredin, decorem el nostre pastís.

20140219-235316.jpg

A gaudir! Però el que més m’agrada és compartir i convidar… Bon profit!


Love,
Mrs. Bites.

Anuncis

Avui una de formatge: Camembert al forn amb en Jean Luc Figueras

Porta Jean Luc FiguerasMolts de vosaltres no ho sabeu, però també sóc afinador de formatges. Vaig tenir la sort de desenvolupar aquestes funcions durant molts anys a restaurants de renom de Barcelona, com l’antic restaurant Reno i al restaurant Jean Luc Figueras, que feia 10 anys que tenia l’estrella Michelín. Va ser en aquest últim i amb ell que vaig aprendre aquesta senzilla però deliciosa recepta. Abans de passar a la recepta, dir-vos que segurament en Jean, bé, millor dit en Joan (com ell volia que li diguéssim), ha estat un dels millor “Jefes” que he tingut. I no només pels plats que li he vist crear, o els pans que amassava personalment cada matí al costat de la partida de pastisseria… Sala Jean Luc FiguerasAlguns els congelava i entre els treballadors sortejàvem a qui li tocava un “xusco” aquella setmana (Sempre he pensat que ell ja ho sabia i que per això en feia més, sobretot de pommodoro). Doncs això…, no només per això, sinó perquè a més de ser un geni a la cuina i el mestre de molts cuiners (alguns ho reconeixen, altres no) té una qualitat humana fora del comú en aquesta indústria de l’alta gastronomia, on tot era o és competició i màxima exigència. Jo em feia càrrec dels formatges, com ja us he dit, Havia de mirar que el meu carro de Restaurant Renoformatges estigués sempre en les millors condicions possibles, i no era feina fàcil amb més de 30 referències setmanals. Em feia càrrec de la compra i manteniment d’ells com si d’uns fills es tractés, i alguns els feia jo, com ara el tupí amb les miques que em sobràven (aquesta recepta la deixo per un altre dia).
El que us deia, m’havia d’encarregar de comprar els formatges setmanalment, i em vaig adonar que el Camembert volava d’una forma sorprenent, fins-i-tot algunes vegades es volatilitzava de tal forma que només hi sentia l’olor de passada. Ja tenia la mosca darrera l’orella i investigats tots els meus companys i res… Fins que una tarda que em tocava fer guàrdia (és quan fas torn seguit, i et Jean Luc Figuerastoca planxar les taules, la mise en place de coberts i copes, etc…) Sento en Joan (Jean Luc) que des del el seu despatx de dalt la cuina, em crida tot dient: -Damià !!! Porta’m un Camembert !!! Siusplau !!!! (amb aquella veu seua trencada, amb un català afrancesat tant potent) Se’m van obrir els ulls com a plats, era ell !!! Vaig agafar el Camembert i li vaig portar a la cuina, ell ja m’esperava amb una ampolla de vi blanc per la meitat, i va començar la recepta:

Agafeu un Camembert que tingui les tapes de “fusta” i que estigui sencer, ja que n’hi ha que ja estan porcionats i no ens servirà. La marca Président, és un pèl comercial, però no està malament. Penseu que quan millor sigui el formatge millor us sortirà el resultat final. Nosaltres al Jean Luc teniem un proveïdor que ens el portava, i tenia una botiga/restaurant brutal a la Boqueria: “Au port de la lune” ell es diu Gui. “Dieu que aneu de part meua (l’afinador del Jean Luc Figueras) i segur que us tractarà bé, encara que ell és bastant seriot i malcarat, es molt especial anar a parar al seu restaurant”.

images-9

IMG_5693

Treieu el formatge de dins i el desemboliqueu del paper plastificat amb què vindrà. Ara que el recipient on venia està lliure, el forrem de paper d’alumini, i hi tornem a posar el camembert amb cura de que entri bé.

vinetUna vegada ja el tenim dins, li fem un forat conoïdal amb un ganivet, i en traiem la “tapa”,reservant-la per a després. i posem vi blanc al forat que ens hi quedarà. (el vi blanc “Terra” no està gens malament pel preu que val, i per cuinar va de perles)

Tornem a posar la “tapa” del Camembert,i encara que ens vessi una mica, no passa res perquè ja ens va bé que impregni la “pell”.

IMG_5695

Hi afegim per sobre l’all i julivert que haurem tallat abans i ja el tenim llest per anar al forn, a uns 180 graus entre 15 i 20 minutets. (per sobre el Camembert, com a llicència meua, o de receptes que es fan per França, també hi podeu posar fruïts secs, pommodoro, herbes diferents, cansalada…)

Després ja el tindreu llest (podeu mirar de punxar amb un escuradents, la seua consistència, i si veieu que sembla que per dins està desfet ja el podeu treure. El més important és que s’ha de menjar mentres estigui calent, i hi podem afegir tipus de torrades de diferents pans, i cruixents o bastonets. Al Bellsolà

IMG_5742

(ho sento, Barna, però només n’hi ha a Girona) hi fan un pa amb pipes, avellanes i orellanes, que segur que caurà la pròxima vegada que el fem a casa. I es menja tot “trencant” el formatge amb la torrada i agafant un tros de pell.

D’ençà d’aquella tarda fent “guàrdia” al restaurant d’en Jean Luc, em vaig endur una bona recepta per fer a casa, igual que les bones tardes que passava escoltant les seues pràctiques de guitarra espanyola, o els frankfurts que ens havíem menjat del costat del bar Ritz del carrer Santa Teresa . Sincerament aquells dos anys que hi vaig passar em van ajudar molt com a professional, i hi vaig aprendre moltes coses, com ara que l’èxit o reconeixement culinari, en aquest cas d’un geni, no anava discutit amb una qualitat humana excel·lent !! Merci Joan, per totes les coses que sense saber em vas ensenyar, tu i el teu restaurant !! De les que sempre t’estaré agraït, i potser mai t’ho havia dit !!!

images-8

Jean Luc FiguerasApa doncs, a disfrutar !!!

Salut.

Mr Cocktails